dimarts, 13 d’abril del 2010
divendres, 2 d’abril del 2010
El cenozoic - Quaternari - Plistocè
- El quaternari és l'últim dels grans períodes geològics. Va començar aproximadament fa
1'8 milions d'anys, fins als nostres dies. Es divideix en dues èpoques: plistocè i holocè.
- El plistocè és la primera i la més llarga de les dues èpoques, es caracteritza per les diverses glaciacions que hi va haver, amb les adaptacions consegüents dels éssers vius als canvis climàtics.
- El plistocè és anomenat '' l'era del home '' , ja que els éssers humans
van evolucionar en aquest període. En l'inici d'aquesta època el clima va ser temperat,
però més endavant començaren un seguit d'oscilacions climàtiques fredes. Durant les
primeres etapes del plistocè hi havia un ecosistema molt similar al de les sabanes de l'africa actual.
- En aquesta època és van produir 6 glaciacions. Una glaciació és el
refredament de la Terra originat a partir d'estius frescós i hiverns rigorosos.
- Les glaciacions s'anomenaven:
- Glaciació Biber
- Glaciació Donau
- Glaciació Günz
- Glaciació Mindel
- Glaciació Riss
- Glaciació Würz
- Les glaciacions produeixen:
- Variacions en el nivell del mar
- Modificació de la xarxa hidrogràfica
- Grans migracions de fauna i flora
- També en aquesta època es va produir una convivència entre dos gèneres entre els australophitecus i els homos; i més tard entre els neardentals i els homo sapiens sapiens.
- Degut als grans canvis climàtics, la vegetació no era molt abundant.
En ambients típics de clima sec hi havia espècies com ara el roure, l'alzina i l'olivera silvestre. En els climes humits predominaven els faigs, les nogueres i els bedolls. En les zones properes a les glaciacions hi havia molses, liquens i arbres nans.
- La fauna principal en el plistocè era: rinoceronts, elefants, hipopòtams, tigres de dents de sabre, hienes gegants, licaons i micos gegants.
El Cenozoic- Neogen
El Cenozoic està dividit en dos períodes, el Paleogen i el Neogen, que al seu torn estan dividits en èpoques. Centrant-nos en el Neogen, hem de dir que es divideix en quatre époques: Miocè, Pliocè, Plistocè i Holocè. Les dues últimes, segons alguns autors, pertanyen al Quaternari. Nosaltres parlarem del Miocè i el Pliocè que pertanyen, en canvi al Terciari.
Miocè:
El Miocè és un periode geològic que va des de fa 23,03 milions d'anys fins a 5,3 milions d'anys.
Pel que fa el clima, va seguir sent moderadament càlid tot i que el refredament global que acabaria portant al Plistocè encara continuava. Tant la fauna marina com la terrestre eren bastant modernes, tot i que els mamífers marins eren menys nombrosos. Només en llocs aïllats com Amèrica del Sud o Austràlia hi havia fauna realment divergent. Aus com el corb, l'ànec o el mussol van aparèixer durant aquesta época. Si parlem de la flora, savem que l'herba va començar a escampar-se, i juntament amb ella els herbívors menjadors d'herba.
Els oceans van continuar refredant-se, i les algues marrons, anomenades kelp, van proliferar, donant aliment a noves espècies marines, com les llúdries, peixos i diversos invertebrats. Pel que fa els continents, es van continuar a movent-se vers les seves posicions actuals. De tots els trets geològics moderns, només hi mancava el pont terrestre entre Amèrica del Sud i Amèrica del Nord. Aquest succés és anomenat "La Deriva" dels continents.
Pliocè:
El Pliocè és un període geològic que s'estén des de fa 5,3 milions d'anys fins a fa 1,8 milions d'anys.
El seu clima es tornà més fred, sec i estacional, semblant al clima modern. L'Antàrtida quedà glaçada, completament coberta per neu perenne. La glaciació a latituds mitjanes ja havia començat probablement abans de la fi de l'època.
Els continents continuaren llur deriva, això va fer que quedessin a 70 km de la seva posició actual.
Els boscos de coníferes i tundra cobrien gran part del nord, i planes herboses s'escamparen a tots els continents menys l'Antàrtida. Els boscos tropicals estaven limitats a una línia estreta a prop de l'equador, i a més, s'escamparen sabanes i deserts per Àsia i Àfrica.
Tant la fauna marina com la terrestre era essencialment moderna. Els primers homínids reconeixibles, els australopitecs, van aparèixer al Pliocè.
Els oceans continuaren sent relativament càlids durant el Pliocè, malgrat que seguiren refredant-se. El casquet polar àrtic es va formar, assecant el clima i incrementant els corrents somers freds al nord de l'Atlàntic. Els corrents profunds freds venien de l'Àrtic.
Els mars del Pliocè estaven plens de vida amb foques i lleons marins.
- http://www.viquipedia.org
- Ciencies de la naturalesa, Biologia i Geologia 4- E. Duran, A. Fernández, J. López, C. Pérez, O. Rico, D. Rial
Miocè:
El Miocè és un periode geològic que va des de fa 23,03 milions d'anys fins a 5,3 milions d'anys.
Pel que fa el clima, va seguir sent moderadament càlid tot i que el refredament global que acabaria portant al Plistocè encara continuava. Tant la fauna marina com la terrestre eren bastant modernes, tot i que els mamífers marins eren menys nombrosos. Només en llocs aïllats com Amèrica del Sud o Austràlia hi havia fauna realment divergent. Aus com el corb, l'ànec o el mussol van aparèixer durant aquesta época. Si parlem de la flora, savem que l'herba va començar a escampar-se, i juntament amb ella els herbívors menjadors d'herba.
Els oceans van continuar refredant-se, i les algues marrons, anomenades kelp, van proliferar, donant aliment a noves espècies marines, com les llúdries, peixos i diversos invertebrats. Pel que fa els continents, es van continuar a movent-se vers les seves posicions actuals. De tots els trets geològics moderns, només hi mancava el pont terrestre entre Amèrica del Sud i Amèrica del Nord. Aquest succés és anomenat "La Deriva" dels continents.
Pliocè:
El Pliocè és un període geològic que s'estén des de fa 5,3 milions d'anys fins a fa 1,8 milions d'anys.
El seu clima es tornà més fred, sec i estacional, semblant al clima modern. L'Antàrtida quedà glaçada, completament coberta per neu perenne. La glaciació a latituds mitjanes ja havia començat probablement abans de la fi de l'època.
Els continents continuaren llur deriva, això va fer que quedessin a 70 km de la seva posició actual.
Els boscos de coníferes i tundra cobrien gran part del nord, i planes herboses s'escamparen a tots els continents menys l'Antàrtida. Els boscos tropicals estaven limitats a una línia estreta a prop de l'equador, i a més, s'escamparen sabanes i deserts per Àsia i Àfrica.
Tant la fauna marina com la terrestre era essencialment moderna. Els primers homínids reconeixibles, els australopitecs, van aparèixer al Pliocè.
Els oceans continuaren sent relativament càlids durant el Pliocè, malgrat que seguiren refredant-se. El casquet polar àrtic es va formar, assecant el clima i incrementant els corrents somers freds al nord de l'Atlàntic. Els corrents profunds freds venien de l'Àrtic.
Els mars del Pliocè estaven plens de vida amb foques i lleons marins.
Bibliografia:
- http://www.viquipedia.org
- Ciencies de la naturalesa, Biologia i Geologia 4- E. Duran, A. Fernández, J. López, C. Pérez, O. Rico, D. Rial
Maria Berman
Sara Romero
4tC
Sara Romero
4tC
El Cenozoic- Paleogen
CENOZOIC:
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques. Cobreix els 65,5 milions d'anys que han passat des de l'extinció K-T al final del Cretaci que marcà la desaparició dels dinosaures i la fi de la era Mesozoica. En l'actualitat ens trobem en el Cenozoic.
Cenozoic: paleogen i neogen.
El Cenozoic està dividit en dos períodes, el Paleogen i el Neogen, que al seu torn estan dividits en èpoques. El Paleogen consisteix del Paleocè, Eocè i Oligocè, i el Neogen consisteix del Miocè, Pliocè, Plistocè i Holocè, que és l'actual. Antigament el Cenozoic estava dividit en dues suberes anomenades Terciari (Paleocè i Pliocè) i Quaternari (Plistocè i Holocè). Tanmateix, ja no són reconegudes. El Cenozoic rep el seu nom dels mots grecs ceno (nou) i zoo (animal).
El Cenozoic és l'edat dels mamífers. Durant el Cenozoic, els mamífers es diversificaren a partir d'unes poques formes simples fins a arribar a ser una variada col·lecció d'animals terrestres, marins i voladors. El Cenozoic és també l'edat de la sabana o l'edat dels angiospermes simbiòtics amb els insectes. Les aus també evolucionaren substancialment durant el Cenozoic.
Geològicament, el Cenozoic és l'era en què els continents es mogueren fins llurs posicions actuals. Austràlia-Nova Guinea se separà de Gondwana derivant cap al nord fins arribar a tocar el sudest d'Àsia; l'Antàrtida es mogué a la seva posició actual al Pol Sud; l'oceà Atlàntic s'eixamplà i, ja tard dins l'era, Amèrica del Sud s'enganxà a Amèrica del Nord.
Es divideix en Teriari i Quaternari. Aquesta darrera divisió -un poc artificial- ve determinada per l'aparició dels avantpassats directes de la nostra espècie
PALEOGEN:
El Paleogen és un període geològic que va començar fa 65 milions d'anys i va acabar fa 23 milions d'anys.
D'una durada de 42 milions d'anys, aquest període és notable perquè va ser el temps en què els mamífers evolucionaren de petites formes simples en animals molt diversos després de l'extinció en massa que acabà l'anterior període Cretaci. Alguns d'aquests mamífers evolucionarien en grans especímens que dominarien la terra, mentre que altres esdevindrien capaços de viure en medis especialitzats marins, terrestres i fins i tot aeris. Les aus també evolucionaren considerablement durant aquest període, convertint-se en les formes més o menys modernes. La majoria de les altres branques de la vida a la terra romangueren comparativament estables en comparació amb els ocells i mamífers durant aquest període. Tingueren lloc alguns moviments de plaques tectòniques. El clima es refredà lleugerament durant el Paleogen i els mars interiors desaparegueren de Nordamèrica al principi del període.
El Paleogen conté els períodes Paleocè, Eocè i Oligocè. El Paleogen segueix el Cretaci i precedeix el Miocè, que és part del Neogen.
extinció kt:
L'extinció massiva del Cretaci-Terciari va ser un període d'extincions massives d'espècies fa uns 65 milions d'anys. Correspon al final del període Cretaci i el principi del període Terciari. També se'l coneix com extinció massiva del límit K / T (de l'alemany Kreide / Tertia Grenze), per assenyalar la frontera entre el Cretaci-Terciari.
No es coneix la durada d'aquest esdeveniment. Prop del 50% dels gèneres biològics van desaparèixer, entre ells la majoria dels dinosaures. S'han proposat moltes explicacions a aquest fenomen, la més acceptada és que va ser el resultat de l'impacte d'un meteor sobre la Terra provinent de l'espai.
llocs on em buscat:
wikipedia
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques. Cobreix els 65,5 milions d'anys que han passat des de l'extinció K-T al final del Cretaci que marcà la desaparició dels dinosaures i la fi de la era Mesozoica. En l'actualitat ens trobem en el Cenozoic.
Cenozoic: paleogen i neogen.
El Cenozoic està dividit en dos períodes, el Paleogen i el Neogen, que al seu torn estan dividits en èpoques. El Paleogen consisteix del Paleocè, Eocè i Oligocè, i el Neogen consisteix del Miocè, Pliocè, Plistocè i Holocè, que és l'actual. Antigament el Cenozoic estava dividit en dues suberes anomenades Terciari (Paleocè i Pliocè) i Quaternari (Plistocè i Holocè). Tanmateix, ja no són reconegudes. El Cenozoic rep el seu nom dels mots grecs ceno (nou) i zoo (animal).
El Cenozoic és l'edat dels mamífers. Durant el Cenozoic, els mamífers es diversificaren a partir d'unes poques formes simples fins a arribar a ser una variada col·lecció d'animals terrestres, marins i voladors. El Cenozoic és també l'edat de la sabana o l'edat dels angiospermes simbiòtics amb els insectes. Les aus també evolucionaren substancialment durant el Cenozoic.
Geològicament, el Cenozoic és l'era en què els continents es mogueren fins llurs posicions actuals. Austràlia-Nova Guinea se separà de Gondwana derivant cap al nord fins arribar a tocar el sudest d'Àsia; l'Antàrtida es mogué a la seva posició actual al Pol Sud; l'oceà Atlàntic s'eixamplà i, ja tard dins l'era, Amèrica del Sud s'enganxà a Amèrica del Nord.
Es divideix en Teriari i Quaternari. Aquesta darrera divisió -un poc artificial- ve determinada per l'aparició dels avantpassats directes de la nostra espècie
PALEOGEN:
El Paleogen és un període geològic que va començar fa 65 milions d'anys i va acabar fa 23 milions d'anys.
D'una durada de 42 milions d'anys, aquest període és notable perquè va ser el temps en què els mamífers evolucionaren de petites formes simples en animals molt diversos després de l'extinció en massa que acabà l'anterior període Cretaci. Alguns d'aquests mamífers evolucionarien en grans especímens que dominarien la terra, mentre que altres esdevindrien capaços de viure en medis especialitzats marins, terrestres i fins i tot aeris. Les aus també evolucionaren considerablement durant aquest període, convertint-se en les formes més o menys modernes. La majoria de les altres branques de la vida a la terra romangueren comparativament estables en comparació amb els ocells i mamífers durant aquest període. Tingueren lloc alguns moviments de plaques tectòniques. El clima es refredà lleugerament durant el Paleogen i els mars interiors desaparegueren de Nordamèrica al principi del període.
El Paleogen conté els períodes Paleocè, Eocè i Oligocè. El Paleogen segueix el Cretaci i precedeix el Miocè, que és part del Neogen.
extinció kt:
L'extinció massiva del Cretaci-Terciari va ser un període d'extincions massives d'espècies fa uns 65 milions d'anys. Correspon al final del període Cretaci i el principi del període Terciari. També se'l coneix com extinció massiva del límit K / T (de l'alemany Kreide / Tertia Grenze), per assenyalar la frontera entre el Cretaci-Terciari.
No es coneix la durada d'aquest esdeveniment. Prop del 50% dels gèneres biològics van desaparèixer, entre ells la majoria dels dinosaures. S'han proposat moltes explicacions a aquest fenomen, la més acceptada és que va ser el resultat de l'impacte d'un meteor sobre la Terra provinent de l'espai.
llocs on em buscat:
wikipedia
El Mesozoic
El Mesozoic és una de les tres eres geològiques de l'eó Fanerozoic. Aquesta etapa va estar dividida en tres períodes de temps: Triàsic, Juràssic i Cretaci. Es va desenvolupar fa 245 Ma fins fa 65 Ma. Durant aquesta època va haver un gran desenvolupament en la fauna i la flora. Va ser un gran època per rèptil i dinosaures, que van arribar a dominar molt ecosistemes.
A l'inici del Mesozoic les terres formaven la Pangea II. Però aquesta situació va durar poc. En el Triàsic aquest supercontinent es va dividir en dos grans continents: Lauràsia (Nord) i Gondwana (Sud).
Aquests dos continents van continuar dividint-se en el Juràssic i el Cretaci. A partir del trencament de Lauràsia va sorgir Euràsia i Amèrica del Nord. I de Gondwana Amèrica del Sud, Austràlia, Índia i Península Aràbiga.
El clima va ser sec i àrid tot i que amb importants contrastos. A mesura que passava el temps el clima es tornava mes humit i temperat. Al final d'aquesta era es va produir un canvi climàtic i va ser segurament la causa de l'extinció dels dinosaures, ammonits, entre altres.
Els dinosaures, que eren els animals més coneguts de la època, destaquen els pterosaures (a la fotografia), que eren voladors. També van aparèixer els avantpassats dels mamífers i en el medi oceànic, els ammonits van ser els més importants.
En el Juràssic, els dinosaures van colonitzar l'escorça terrestre i en el mar altres rèptils com ictiosaures i els plesiosaures. Les primeres aus van aparèixer en aquest període.
Les plantes inferiors van deixar pas a plantes que es reproduïen per llavors i les angiospermes, que van aparèixer al cretaci.
El Cretaci és el període de màxima esplendor pels dinosaures. En aquest període s'inclouen els rèptils més coneguts, com el tiranosaure (carnívor) i el triceratops (herbívor).
A l'inici del Mesozoic les terres formaven la Pangea II. Però aquesta situació va durar poc. En el Triàsic aquest supercontinent es va dividir en dos grans continents: Lauràsia (Nord) i Gondwana (Sud).
Aquests dos continents van continuar dividint-se en el Juràssic i el Cretaci. A partir del trencament de Lauràsia va sorgir Euràsia i Amèrica del Nord. I de Gondwana Amèrica del Sud, Austràlia, Índia i Península Aràbiga.
El clima va ser sec i àrid tot i que amb importants contrastos. A mesura que passava el temps el clima es tornava mes humit i temperat. Al final d'aquesta era es va produir un canvi climàtic i va ser segurament la causa de l'extinció dels dinosaures, ammonits, entre altres.
Els dinosaures, que eren els animals més coneguts de la època, destaquen els pterosaures (a la fotografia), que eren voladors. També van aparèixer els avantpassats dels mamífers i en el medi oceànic, els ammonits van ser els més importants.
En el Juràssic, els dinosaures van colonitzar l'escorça terrestre i en el mar altres rèptils com ictiosaures i els plesiosaures. Les primeres aus van aparèixer en aquest període.
Les plantes inferiors van deixar pas a plantes que es reproduïen per llavors i les angiospermes, que van aparèixer al cretaci.
El Cretaci és el període de màxima esplendor pels dinosaures. En aquest període s'inclouen els rèptils més coneguts, com el tiranosaure (carnívor) i el triceratops (herbívor).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)