El Paleozoic

CAMBRIÀ

-El Cambrià és un període geològic que va començar fa 544 milions d'anys, al final de l'eó Proterozoic, i va acabar fa 505 milions d’anys amb l'inici de l'Ordovicià. És el primer període del Paleozoic dins l'eó Fanerozoic.

Els ecosistemes aquàtics van ser poblats per nombroses espècies de gairebé tots els grups d’invertebrats. El Cambrià és el període més antic en que es troba nombrosos organismes multicel·lulars grans i distinctivament fossilitzables, que són més complexos que les esponges o els medusoïdeus. Van aparèixer els primers animals amb
closca i els primers crustacis i coralls. Als oceans van aparèixer els trilobitis (artròpodes característics de l’época).

Durant aquest període, uns cinquanta grans grups d'organismes van aparèixer sobtadament explosió cambriana.

Fragmentació de Pangea I i formació de dos continents: Lauràsia i Gondwana.

ORDOVICIÀ

-El període Ordovicià és el segon dels sis períodes del Paleozoic. Va començar fa 505 milions d'anys i va acabar fa 440 milions d'anys.Segueix el període Cambrià i precedeix el Silurià.
El reconeixement del període Ordovicià va ser lent al Regne Unit, però en altres zones del món el van acceptar ràpidament. Va ser sancionat internacionalment el 1906, quan va ser adoptat com un període oficial del Paleozoic pel Congrés Geològic Internacional.
ORDOVICIÀ
En l’Ordovicià va tenir lloc un esdeveniment important: el pas de les algues al medi terrestre. Els mars continuaven dominats per els trilobitis. Durant aquest període va aparàixer els primers peixos.

SILURIÀ

-El Silurià és un període geològic que pertany al Paleozoic i que s'estén des del final del període Ordovicià, fa uns 440 milions d'anys, fins al principi del període Devonià, fa uns 410 milions d'anys.
Es creu que en aquest període l’oxigen atmosfèric va augmentar i l’atmosfera era semblant a l’actual.

Aleshores ja van poder desenvolupar-se les primeres plantes vasculars (falgueres). Aparició dels primers insectes terrestres.
Els mars eren similars al període anterior.

L’aparició dels amfibis constitueix un dels fets destacats del Silurià, també la colonització del medi terrestre per part dels vertebrats i els insectes i les primeres plantes amb llavors.

Devonià ( 410-360 Ma )



Del Paleozoic. Només hi havia dues masses de terra importants: Lauràsia ( Amèrica del Nord, Europa i gairebé tota l'Àsia ) i Gondwana ( Amèrica del Sud, Àfrica, Índia i Antàrtida). Grans zones de Lauràsia i algunes de Gondwana, estaven cobertes per mars de poca profunditat. Durant aquest període la Lauràsia i la Gondwana es van anar apropant, fins que van formar el supercontinent anomenat Pangea. Els oceans eren plens de grans peixos depreradors, com indiquen els fòssils. Els cucs i el trilòbits excavaven en el fang dels fons dels llacs i oceans, encara que els trilòbits ja feia més de 200 milions d'anys que eren a la Terra es van anar extingint. Als primers peixos sense mandíbules es van unir els peixos amb espines, amb aletes carnoses que utilitzaven per impulsar-se.
En aquest període van aparèixer els taurons, que pràcticament no han canviat, i els dipnoos ( peixos cuirassats, tenen una forma primitiva als peixos amb escates) . Hi ha una sèrie de peixos que es van crear al Devonià, com els peixos d'aletes lobulades, que tenien pulmons per a respirar, li faltava poc per arribar a ser un animal terrestre de quatre potes, finalment les va desemvolupar i es va convertir en el primer amfibi que caminava fora de l'aigua. Aquest amfibi, es desplaçava per nous tipus de plantes vasculars que estaven evolucionant. Respecte la flora en el Devonià, les plantes van anar evolucionant i van sorgir nous tipus d'aquests, i les que hi eren van creixer en altura. Es van estendre per les vores dels llacs fins a formar els primers boscos terrestres, que va començar a ser habitada pels éssers primitius dels milpeus, centpeus, insectes i aranyes. A part dels peixos, també hi havia plantes aquàtiques i animals petits, que van servir d'aliment als peixos. Hi havia moltes algues, com Fucus ( una alga arbustiva de color marró ), Ulva ( un enciam de mar ) i Ceratium ( una alga filosa de color vermellós ). Avui dia encara veiem algues semblants. Els éssers vius amb closca o esquelet, respecte la seva anatomia, podem dir que els utilitzaven per tallar el menjar, entre altres coses, gràcies a que aquestes parts són dures.

Carbonífer (360-286 Ma)

El Carbonífer, és un període de la era paleozoica. Carbonífer, ve del carbó. El carbó va aparèixer perquè abans hi va haver un procés, on les falgueres I algun altre arbre que anava morin, es quedaven sota terra coberts de fang, això amb el temps es van secar i van formar la torba. La torba, al quedar-se enterrada sota de la terra i les roques a gran profunditat, es va quedar comprimida i es va escalfar, formant el carbó. En aquest període es van formar molts deltes, sobretot a Europa i Amèrica del Nord. Les serralades que es van formar durant el Devonià, en el Carbonífer es van començar a erosionar per acció del vent i la pluja. Al Carbonífer es van desenvolupar els amfibis, perquè les condicions eren molt bones, hi havia molta aigua per pondre els seus ous. Dels ous sortien els capgrossos, que creixien a l'aigua i després anaven a la terra, on podien menjar. Abans hi havia animals enormes, i d'altres animals molt petits, que eren rèptils, que van evolucionar en el Carbonífer a partir dels amfibis, també hi havien aràcnids, serps, escorpins, moltes granotes i insectes molt grans. La flora del Carbonífer, era molt diferent de la actual, eren molt més enormes que ara. Les branques i les fulles dels arbres, en conjunt, formaven una mena de sostre sobre la selva, I no arribava gaire la llum al terra. També hi trobem les primeres plantes gimnospermes, que tenien unes tiges carnoses que estaven cobertes per una capa llenya i que eren altes i primes.

Permià (286-245 Ma)

Fauna/flora
Durant aquest temps el paisatge es va modificar de manera que els mars van retrocedir i van deixar més terra ferma al descobert. També es van crear grans deserts. Sense oblidar que la vegetació del Carbonífer va ser substituida per plantes com els avets i els alts pins, que van formar grans boscos. També van desaparèixer els llacs, que van ajudar a que alguns animals s'instalessin definitivament a terra ferma, com per exemple els rèptils actuals, que ponien els seus ous en terra ferma i tenien una pell impermeable, gaudint així de la llibertat a la terra. Hi havia dos tipus de rèptils en aquest període: els semblants als llangardaixos, completament terrestres, i els semiaquàtics. Tot i que van ser un petit grup, els Teràpsids, que van ser els que van donar lloc als mamífers. Entre els nous grups de rèptils, trobem als mamiferoides
A finals dels Permià, aquests rèptils ja havien envaït gran part del món. N'hi havia de tots els tamanys,
Tot i conquistar gran part de la terra, aquests animals van desaparèixer per sempre. Encara no se sap per quina catàstrofe van passar per tal de que acabés amb tants d'ells, ni quant va durar l'extinció massiva, ni per què es va produir. Els científics creuen que fins al 50 % dels animals i plantes terrestres, i més del 80 % dels animals marins es van extingir a finals del Permià.

Oceans
Els nivells del mar en el Permià van romandre generalment baixos, i els hàbitats costaners estaven limitats per l'agrupament de quasi totes les masses de terra importants en un únic supercontinent: Pangea.

Paleogeografiia

Durant el Permià, totes les grans masses terrestres de la Terra excepte algunes porcions de l'Àsia oriental estaven agrupades en un supercontinent conegut com Pangea.
Grans masses de terra continentals creen climes amb variacions extremes de fred i calor
Aquestes condicions seques afavorien els gimnospermes, plantes amb les llavors dins una coberta protectora, sobre plantes com les falgueres que dispersen espores. Els primers arbres coníferes moderns, el ginkgo i les ciques, van aparèixer al Permià.