dimarts, 13 d’abril del 2010
divendres, 2 d’abril del 2010
El cenozoic - Quaternari - Plistocè
- El quaternari és l'últim dels grans períodes geològics. Va començar aproximadament fa
1'8 milions d'anys, fins als nostres dies. Es divideix en dues èpoques: plistocè i holocè.
- El plistocè és la primera i la més llarga de les dues èpoques, es caracteritza per les diverses glaciacions que hi va haver, amb les adaptacions consegüents dels éssers vius als canvis climàtics.
- El plistocè és anomenat '' l'era del home '' , ja que els éssers humans
van evolucionar en aquest període. En l'inici d'aquesta època el clima va ser temperat,
però més endavant començaren un seguit d'oscilacions climàtiques fredes. Durant les
primeres etapes del plistocè hi havia un ecosistema molt similar al de les sabanes de l'africa actual.
- En aquesta època és van produir 6 glaciacions. Una glaciació és el
refredament de la Terra originat a partir d'estius frescós i hiverns rigorosos.
- Les glaciacions s'anomenaven:
- Glaciació Biber
- Glaciació Donau
- Glaciació Günz
- Glaciació Mindel
- Glaciació Riss
- Glaciació Würz
- Les glaciacions produeixen:
- Variacions en el nivell del mar
- Modificació de la xarxa hidrogràfica
- Grans migracions de fauna i flora
- També en aquesta època es va produir una convivència entre dos gèneres entre els australophitecus i els homos; i més tard entre els neardentals i els homo sapiens sapiens.
- Degut als grans canvis climàtics, la vegetació no era molt abundant.
En ambients típics de clima sec hi havia espècies com ara el roure, l'alzina i l'olivera silvestre. En els climes humits predominaven els faigs, les nogueres i els bedolls. En les zones properes a les glaciacions hi havia molses, liquens i arbres nans.
- La fauna principal en el plistocè era: rinoceronts, elefants, hipopòtams, tigres de dents de sabre, hienes gegants, licaons i micos gegants.
El Cenozoic- Neogen
El Cenozoic està dividit en dos períodes, el Paleogen i el Neogen, que al seu torn estan dividits en èpoques. Centrant-nos en el Neogen, hem de dir que es divideix en quatre époques: Miocè, Pliocè, Plistocè i Holocè. Les dues últimes, segons alguns autors, pertanyen al Quaternari. Nosaltres parlarem del Miocè i el Pliocè que pertanyen, en canvi al Terciari.
Miocè:
El Miocè és un periode geològic que va des de fa 23,03 milions d'anys fins a 5,3 milions d'anys.
Pel que fa el clima, va seguir sent moderadament càlid tot i que el refredament global que acabaria portant al Plistocè encara continuava. Tant la fauna marina com la terrestre eren bastant modernes, tot i que els mamífers marins eren menys nombrosos. Només en llocs aïllats com Amèrica del Sud o Austràlia hi havia fauna realment divergent. Aus com el corb, l'ànec o el mussol van aparèixer durant aquesta época. Si parlem de la flora, savem que l'herba va començar a escampar-se, i juntament amb ella els herbívors menjadors d'herba.
Els oceans van continuar refredant-se, i les algues marrons, anomenades kelp, van proliferar, donant aliment a noves espècies marines, com les llúdries, peixos i diversos invertebrats. Pel que fa els continents, es van continuar a movent-se vers les seves posicions actuals. De tots els trets geològics moderns, només hi mancava el pont terrestre entre Amèrica del Sud i Amèrica del Nord. Aquest succés és anomenat "La Deriva" dels continents.
Pliocè:
El Pliocè és un període geològic que s'estén des de fa 5,3 milions d'anys fins a fa 1,8 milions d'anys.
El seu clima es tornà més fred, sec i estacional, semblant al clima modern. L'Antàrtida quedà glaçada, completament coberta per neu perenne. La glaciació a latituds mitjanes ja havia començat probablement abans de la fi de l'època.
Els continents continuaren llur deriva, això va fer que quedessin a 70 km de la seva posició actual.
Els boscos de coníferes i tundra cobrien gran part del nord, i planes herboses s'escamparen a tots els continents menys l'Antàrtida. Els boscos tropicals estaven limitats a una línia estreta a prop de l'equador, i a més, s'escamparen sabanes i deserts per Àsia i Àfrica.
Tant la fauna marina com la terrestre era essencialment moderna. Els primers homínids reconeixibles, els australopitecs, van aparèixer al Pliocè.
Els oceans continuaren sent relativament càlids durant el Pliocè, malgrat que seguiren refredant-se. El casquet polar àrtic es va formar, assecant el clima i incrementant els corrents somers freds al nord de l'Atlàntic. Els corrents profunds freds venien de l'Àrtic.
Els mars del Pliocè estaven plens de vida amb foques i lleons marins.
- http://www.viquipedia.org
- Ciencies de la naturalesa, Biologia i Geologia 4- E. Duran, A. Fernández, J. López, C. Pérez, O. Rico, D. Rial
Miocè:
El Miocè és un periode geològic que va des de fa 23,03 milions d'anys fins a 5,3 milions d'anys.
Pel que fa el clima, va seguir sent moderadament càlid tot i que el refredament global que acabaria portant al Plistocè encara continuava. Tant la fauna marina com la terrestre eren bastant modernes, tot i que els mamífers marins eren menys nombrosos. Només en llocs aïllats com Amèrica del Sud o Austràlia hi havia fauna realment divergent. Aus com el corb, l'ànec o el mussol van aparèixer durant aquesta época. Si parlem de la flora, savem que l'herba va començar a escampar-se, i juntament amb ella els herbívors menjadors d'herba.
Els oceans van continuar refredant-se, i les algues marrons, anomenades kelp, van proliferar, donant aliment a noves espècies marines, com les llúdries, peixos i diversos invertebrats. Pel que fa els continents, es van continuar a movent-se vers les seves posicions actuals. De tots els trets geològics moderns, només hi mancava el pont terrestre entre Amèrica del Sud i Amèrica del Nord. Aquest succés és anomenat "La Deriva" dels continents.
Pliocè:
El Pliocè és un període geològic que s'estén des de fa 5,3 milions d'anys fins a fa 1,8 milions d'anys.
El seu clima es tornà més fred, sec i estacional, semblant al clima modern. L'Antàrtida quedà glaçada, completament coberta per neu perenne. La glaciació a latituds mitjanes ja havia començat probablement abans de la fi de l'època.
Els continents continuaren llur deriva, això va fer que quedessin a 70 km de la seva posició actual.
Els boscos de coníferes i tundra cobrien gran part del nord, i planes herboses s'escamparen a tots els continents menys l'Antàrtida. Els boscos tropicals estaven limitats a una línia estreta a prop de l'equador, i a més, s'escamparen sabanes i deserts per Àsia i Àfrica.
Tant la fauna marina com la terrestre era essencialment moderna. Els primers homínids reconeixibles, els australopitecs, van aparèixer al Pliocè.
Els oceans continuaren sent relativament càlids durant el Pliocè, malgrat que seguiren refredant-se. El casquet polar àrtic es va formar, assecant el clima i incrementant els corrents somers freds al nord de l'Atlàntic. Els corrents profunds freds venien de l'Àrtic.
Els mars del Pliocè estaven plens de vida amb foques i lleons marins.
Bibliografia:
- http://www.viquipedia.org
- Ciencies de la naturalesa, Biologia i Geologia 4- E. Duran, A. Fernández, J. López, C. Pérez, O. Rico, D. Rial
Maria Berman
Sara Romero
4tC
Sara Romero
4tC
El Cenozoic- Paleogen
CENOZOIC:
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques. Cobreix els 65,5 milions d'anys que han passat des de l'extinció K-T al final del Cretaci que marcà la desaparició dels dinosaures i la fi de la era Mesozoica. En l'actualitat ens trobem en el Cenozoic.
Cenozoic: paleogen i neogen.
El Cenozoic està dividit en dos períodes, el Paleogen i el Neogen, que al seu torn estan dividits en èpoques. El Paleogen consisteix del Paleocè, Eocè i Oligocè, i el Neogen consisteix del Miocè, Pliocè, Plistocè i Holocè, que és l'actual. Antigament el Cenozoic estava dividit en dues suberes anomenades Terciari (Paleocè i Pliocè) i Quaternari (Plistocè i Holocè). Tanmateix, ja no són reconegudes. El Cenozoic rep el seu nom dels mots grecs ceno (nou) i zoo (animal).
El Cenozoic és l'edat dels mamífers. Durant el Cenozoic, els mamífers es diversificaren a partir d'unes poques formes simples fins a arribar a ser una variada col·lecció d'animals terrestres, marins i voladors. El Cenozoic és també l'edat de la sabana o l'edat dels angiospermes simbiòtics amb els insectes. Les aus també evolucionaren substancialment durant el Cenozoic.
Geològicament, el Cenozoic és l'era en què els continents es mogueren fins llurs posicions actuals. Austràlia-Nova Guinea se separà de Gondwana derivant cap al nord fins arribar a tocar el sudest d'Àsia; l'Antàrtida es mogué a la seva posició actual al Pol Sud; l'oceà Atlàntic s'eixamplà i, ja tard dins l'era, Amèrica del Sud s'enganxà a Amèrica del Nord.
Es divideix en Teriari i Quaternari. Aquesta darrera divisió -un poc artificial- ve determinada per l'aparició dels avantpassats directes de la nostra espècie
PALEOGEN:
El Paleogen és un període geològic que va començar fa 65 milions d'anys i va acabar fa 23 milions d'anys.
D'una durada de 42 milions d'anys, aquest període és notable perquè va ser el temps en què els mamífers evolucionaren de petites formes simples en animals molt diversos després de l'extinció en massa que acabà l'anterior període Cretaci. Alguns d'aquests mamífers evolucionarien en grans especímens que dominarien la terra, mentre que altres esdevindrien capaços de viure en medis especialitzats marins, terrestres i fins i tot aeris. Les aus també evolucionaren considerablement durant aquest període, convertint-se en les formes més o menys modernes. La majoria de les altres branques de la vida a la terra romangueren comparativament estables en comparació amb els ocells i mamífers durant aquest període. Tingueren lloc alguns moviments de plaques tectòniques. El clima es refredà lleugerament durant el Paleogen i els mars interiors desaparegueren de Nordamèrica al principi del període.
El Paleogen conté els períodes Paleocè, Eocè i Oligocè. El Paleogen segueix el Cretaci i precedeix el Miocè, que és part del Neogen.
extinció kt:
L'extinció massiva del Cretaci-Terciari va ser un període d'extincions massives d'espècies fa uns 65 milions d'anys. Correspon al final del període Cretaci i el principi del període Terciari. També se'l coneix com extinció massiva del límit K / T (de l'alemany Kreide / Tertia Grenze), per assenyalar la frontera entre el Cretaci-Terciari.
No es coneix la durada d'aquest esdeveniment. Prop del 50% dels gèneres biològics van desaparèixer, entre ells la majoria dels dinosaures. S'han proposat moltes explicacions a aquest fenomen, la més acceptada és que va ser el resultat de l'impacte d'un meteor sobre la Terra provinent de l'espai.
llocs on em buscat:
wikipedia
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques. Cobreix els 65,5 milions d'anys que han passat des de l'extinció K-T al final del Cretaci que marcà la desaparició dels dinosaures i la fi de la era Mesozoica. En l'actualitat ens trobem en el Cenozoic.
Cenozoic: paleogen i neogen.
El Cenozoic està dividit en dos períodes, el Paleogen i el Neogen, que al seu torn estan dividits en èpoques. El Paleogen consisteix del Paleocè, Eocè i Oligocè, i el Neogen consisteix del Miocè, Pliocè, Plistocè i Holocè, que és l'actual. Antigament el Cenozoic estava dividit en dues suberes anomenades Terciari (Paleocè i Pliocè) i Quaternari (Plistocè i Holocè). Tanmateix, ja no són reconegudes. El Cenozoic rep el seu nom dels mots grecs ceno (nou) i zoo (animal).
El Cenozoic és l'edat dels mamífers. Durant el Cenozoic, els mamífers es diversificaren a partir d'unes poques formes simples fins a arribar a ser una variada col·lecció d'animals terrestres, marins i voladors. El Cenozoic és també l'edat de la sabana o l'edat dels angiospermes simbiòtics amb els insectes. Les aus també evolucionaren substancialment durant el Cenozoic.
Geològicament, el Cenozoic és l'era en què els continents es mogueren fins llurs posicions actuals. Austràlia-Nova Guinea se separà de Gondwana derivant cap al nord fins arribar a tocar el sudest d'Àsia; l'Antàrtida es mogué a la seva posició actual al Pol Sud; l'oceà Atlàntic s'eixamplà i, ja tard dins l'era, Amèrica del Sud s'enganxà a Amèrica del Nord.
Es divideix en Teriari i Quaternari. Aquesta darrera divisió -un poc artificial- ve determinada per l'aparició dels avantpassats directes de la nostra espècie
PALEOGEN:
El Paleogen és un període geològic que va començar fa 65 milions d'anys i va acabar fa 23 milions d'anys.
D'una durada de 42 milions d'anys, aquest període és notable perquè va ser el temps en què els mamífers evolucionaren de petites formes simples en animals molt diversos després de l'extinció en massa que acabà l'anterior període Cretaci. Alguns d'aquests mamífers evolucionarien en grans especímens que dominarien la terra, mentre que altres esdevindrien capaços de viure en medis especialitzats marins, terrestres i fins i tot aeris. Les aus també evolucionaren considerablement durant aquest període, convertint-se en les formes més o menys modernes. La majoria de les altres branques de la vida a la terra romangueren comparativament estables en comparació amb els ocells i mamífers durant aquest període. Tingueren lloc alguns moviments de plaques tectòniques. El clima es refredà lleugerament durant el Paleogen i els mars interiors desaparegueren de Nordamèrica al principi del període.
El Paleogen conté els períodes Paleocè, Eocè i Oligocè. El Paleogen segueix el Cretaci i precedeix el Miocè, que és part del Neogen.
extinció kt:
L'extinció massiva del Cretaci-Terciari va ser un període d'extincions massives d'espècies fa uns 65 milions d'anys. Correspon al final del període Cretaci i el principi del període Terciari. També se'l coneix com extinció massiva del límit K / T (de l'alemany Kreide / Tertia Grenze), per assenyalar la frontera entre el Cretaci-Terciari.
No es coneix la durada d'aquest esdeveniment. Prop del 50% dels gèneres biològics van desaparèixer, entre ells la majoria dels dinosaures. S'han proposat moltes explicacions a aquest fenomen, la més acceptada és que va ser el resultat de l'impacte d'un meteor sobre la Terra provinent de l'espai.
llocs on em buscat:
wikipedia
El Mesozoic
El Mesozoic és una de les tres eres geològiques de l'eó Fanerozoic. Aquesta etapa va estar dividida en tres períodes de temps: Triàsic, Juràssic i Cretaci. Es va desenvolupar fa 245 Ma fins fa 65 Ma. Durant aquesta època va haver un gran desenvolupament en la fauna i la flora. Va ser un gran època per rèptil i dinosaures, que van arribar a dominar molt ecosistemes.
A l'inici del Mesozoic les terres formaven la Pangea II. Però aquesta situació va durar poc. En el Triàsic aquest supercontinent es va dividir en dos grans continents: Lauràsia (Nord) i Gondwana (Sud).
Aquests dos continents van continuar dividint-se en el Juràssic i el Cretaci. A partir del trencament de Lauràsia va sorgir Euràsia i Amèrica del Nord. I de Gondwana Amèrica del Sud, Austràlia, Índia i Península Aràbiga.
El clima va ser sec i àrid tot i que amb importants contrastos. A mesura que passava el temps el clima es tornava mes humit i temperat. Al final d'aquesta era es va produir un canvi climàtic i va ser segurament la causa de l'extinció dels dinosaures, ammonits, entre altres.
Els dinosaures, que eren els animals més coneguts de la època, destaquen els pterosaures (a la fotografia), que eren voladors. També van aparèixer els avantpassats dels mamífers i en el medi oceànic, els ammonits van ser els més importants.
En el Juràssic, els dinosaures van colonitzar l'escorça terrestre i en el mar altres rèptils com ictiosaures i els plesiosaures. Les primeres aus van aparèixer en aquest període.
Les plantes inferiors van deixar pas a plantes que es reproduïen per llavors i les angiospermes, que van aparèixer al cretaci.
El Cretaci és el període de màxima esplendor pels dinosaures. En aquest període s'inclouen els rèptils més coneguts, com el tiranosaure (carnívor) i el triceratops (herbívor).
A l'inici del Mesozoic les terres formaven la Pangea II. Però aquesta situació va durar poc. En el Triàsic aquest supercontinent es va dividir en dos grans continents: Lauràsia (Nord) i Gondwana (Sud).
Aquests dos continents van continuar dividint-se en el Juràssic i el Cretaci. A partir del trencament de Lauràsia va sorgir Euràsia i Amèrica del Nord. I de Gondwana Amèrica del Sud, Austràlia, Índia i Península Aràbiga.
El clima va ser sec i àrid tot i que amb importants contrastos. A mesura que passava el temps el clima es tornava mes humit i temperat. Al final d'aquesta era es va produir un canvi climàtic i va ser segurament la causa de l'extinció dels dinosaures, ammonits, entre altres.
Els dinosaures, que eren els animals més coneguts de la època, destaquen els pterosaures (a la fotografia), que eren voladors. També van aparèixer els avantpassats dels mamífers i en el medi oceànic, els ammonits van ser els més importants.
En el Juràssic, els dinosaures van colonitzar l'escorça terrestre i en el mar altres rèptils com ictiosaures i els plesiosaures. Les primeres aus van aparèixer en aquest període.
Les plantes inferiors van deixar pas a plantes que es reproduïen per llavors i les angiospermes, que van aparèixer al cretaci.
El Cretaci és el període de màxima esplendor pels dinosaures. En aquest període s'inclouen els rèptils més coneguts, com el tiranosaure (carnívor) i el triceratops (herbívor).
El Paleozoic
CAMBRIÀ
-El Cambrià és un període geològic que va començar fa 544 milions d'anys, al final de l'eó Proterozoic, i va acabar fa 505 milions d’anys amb l'inici de l'Ordovicià. És el primer període del Paleozoic dins l'eó Fanerozoic.
Els ecosistemes aquàtics van ser poblats per nombroses espècies de gairebé tots els grups d’invertebrats. El Cambrià és el període més antic en que es troba nombrosos organismes multicel·lulars grans i distinctivament fossilitzables, que són més complexos que les esponges o els medusoïdeus. Van aparèixer els primers animals amb
closca i els primers crustacis i coralls. Als oceans van aparèixer els trilobitis (artròpodes característics de l’época).
Durant aquest període, uns cinquanta grans grups d'organismes van aparèixer sobtadament explosió cambriana.
Fragmentació de Pangea I i formació de dos continents: Lauràsia i Gondwana.
ORDOVICIÀ
-El període Ordovicià és el segon dels sis períodes del Paleozoic. Va començar fa 505 milions d'anys i va acabar fa 440 milions d'anys.Segueix el període Cambrià i precedeix el Silurià.
El reconeixement del període Ordovicià va ser lent al Regne Unit, però en altres zones del món el van acceptar ràpidament. Va ser sancionat internacionalment el 1906, quan va ser adoptat com un període oficial del Paleozoic pel Congrés Geològic Internacional.
ORDOVICIÀ
En l’Ordovicià va tenir lloc un esdeveniment important: el pas de les algues al medi terrestre. Els mars continuaven dominats per els trilobitis. Durant aquest període va aparàixer els primers peixos.
SILURIÀ
-El Silurià és un període geològic que pertany al Paleozoic i que s'estén des del final del període Ordovicià, fa uns 440 milions d'anys, fins al principi del període Devonià, fa uns 410 milions d'anys.
Es creu que en aquest període l’oxigen atmosfèric va augmentar i l’atmosfera era semblant a l’actual.
Aleshores ja van poder desenvolupar-se les primeres plantes vasculars (falgueres). Aparició dels primers insectes terrestres.
Els mars eren similars al període anterior.
L’aparició dels amfibis constitueix un dels fets destacats del Silurià, també la colonització del medi terrestre per part dels vertebrats i els insectes i les primeres plantes amb llavors.
Devonià ( 410-360 Ma )
Del Paleozoic. Només hi havia dues masses de terra importants: Lauràsia ( Amèrica del Nord, Europa i gairebé tota l'Àsia ) i Gondwana ( Amèrica del Sud, Àfrica, Índia i Antàrtida). Grans zones de Lauràsia i algunes de Gondwana, estaven cobertes per mars de poca profunditat. Durant aquest període la Lauràsia i la Gondwana es van anar apropant, fins que van formar el supercontinent anomenat Pangea. Els oceans eren plens de grans peixos depreradors, com indiquen els fòssils. Els cucs i el trilòbits excavaven en el fang dels fons dels llacs i oceans, encara que els trilòbits ja feia més de 200 milions d'anys que eren a la Terra es van anar extingint. Als primers peixos sense mandíbules es van unir els peixos amb espines, amb aletes carnoses que utilitzaven per impulsar-se.
En aquest període van aparèixer els taurons, que pràcticament no han canviat, i els dipnoos ( peixos cuirassats, tenen una forma primitiva als peixos amb escates) . Hi ha una sèrie de peixos que es van crear al Devonià, com els peixos d'aletes lobulades, que tenien pulmons per a respirar, li faltava poc per arribar a ser un animal terrestre de quatre potes, finalment les va desemvolupar i es va convertir en el primer amfibi que caminava fora de l'aigua. Aquest amfibi, es desplaçava per nous tipus de plantes vasculars que estaven evolucionant. Respecte la flora en el Devonià, les plantes van anar evolucionant i van sorgir nous tipus d'aquests, i les que hi eren van creixer en altura. Es van estendre per les vores dels llacs fins a formar els primers boscos terrestres, que va començar a ser habitada pels éssers primitius dels milpeus, centpeus, insectes i aranyes. A part dels peixos, també hi havia plantes aquàtiques i animals petits, que van servir d'aliment als peixos. Hi havia moltes algues, com Fucus ( una alga arbustiva de color marró ), Ulva ( un enciam de mar ) i Ceratium ( una alga filosa de color vermellós ). Avui dia encara veiem algues semblants. Els éssers vius amb closca o esquelet, respecte la seva anatomia, podem dir que els utilitzaven per tallar el menjar, entre altres coses, gràcies a que aquestes parts són dures.
Carbonífer (360-286 Ma)
El Carbonífer, és un període de la era paleozoica. Carbonífer, ve del carbó. El carbó va aparèixer perquè abans hi va haver un procés, on les falgueres I algun altre arbre que anava morin, es quedaven sota terra coberts de fang, això amb el temps es van secar i van formar la torba. La torba, al quedar-se enterrada sota de la terra i les roques a gran profunditat, es va quedar comprimida i es va escalfar, formant el carbó. En aquest període es van formar molts deltes, sobretot a Europa i Amèrica del Nord. Les serralades que es van formar durant el Devonià, en el Carbonífer es van començar a erosionar per acció del vent i la pluja. Al Carbonífer es van desenvolupar els amfibis, perquè les condicions eren molt bones, hi havia molta aigua per pondre els seus ous. Dels ous sortien els capgrossos, que creixien a l'aigua i després anaven a la terra, on podien menjar. Abans hi havia animals enormes, i d'altres animals molt petits, que eren rèptils, que van evolucionar en el Carbonífer a partir dels amfibis, també hi havien aràcnids, serps, escorpins, moltes granotes i insectes molt grans. La flora del Carbonífer, era molt diferent de la actual, eren molt més enormes que ara. Les branques i les fulles dels arbres, en conjunt, formaven una mena de sostre sobre la selva, I no arribava gaire la llum al terra. També hi trobem les primeres plantes gimnospermes, que tenien unes tiges carnoses que estaven cobertes per una capa llenya i que eren altes i primes.
Permià (286-245 Ma)
Fauna/flora
Durant aquest temps el paisatge es va modificar de manera que els mars van retrocedir i van deixar més terra ferma al descobert. També es van crear grans deserts. Sense oblidar que la vegetació del Carbonífer va ser substituida per plantes com els avets i els alts pins, que van formar grans boscos. També van desaparèixer els llacs, que van ajudar a que alguns animals s'instalessin definitivament a terra ferma, com per exemple els rèptils actuals, que ponien els seus ous en terra ferma i tenien una pell impermeable, gaudint així de la llibertat a la terra. Hi havia dos tipus de rèptils en aquest període: els semblants als llangardaixos, completament terrestres, i els semiaquàtics. Tot i que van ser un petit grup, els Teràpsids, que van ser els que van donar lloc als mamífers. Entre els nous grups de rèptils, trobem als mamiferoides
A finals dels Permià, aquests rèptils ja havien envaït gran part del món. N'hi havia de tots els tamanys,
Tot i conquistar gran part de la terra, aquests animals van desaparèixer per sempre. Encara no se sap per quina catàstrofe van passar per tal de que acabés amb tants d'ells, ni quant va durar l'extinció massiva, ni per què es va produir. Els científics creuen que fins al 50 % dels animals i plantes terrestres, i més del 80 % dels animals marins es van extingir a finals del Permià.
Oceans
Els nivells del mar en el Permià van romandre generalment baixos, i els hàbitats costaners estaven limitats per l'agrupament de quasi totes les masses de terra importants en un únic supercontinent: Pangea.
Paleogeografiia
Durant el Permià, totes les grans masses terrestres de la Terra excepte algunes porcions de l'Àsia oriental estaven agrupades en un supercontinent conegut com Pangea.
Grans masses de terra continentals creen climes amb variacions extremes de fred i calor
Aquestes condicions seques afavorien els gimnospermes, plantes amb les llavors dins una coberta protectora, sobre plantes com les falgueres que dispersen espores. Els primers arbres coníferes moderns, el ginkgo i les ciques, van aparèixer al Permià.
PRECAMBRIÀ (4600 - 544 Ma)
Durant aquest període es van produir alguns dels processos més importants de la història de la terra: la formació del planeta, l'aparició de la vida i el seu desenvolupament, i la formació de l'atmosfera primitiva, molt diferent de l'actual.
Està compresa per tres grans etapes:
- 1400 Ma: Els organismes van adquirir la capacitat de reproduir-se sexualment.
- 1000 Ma: Les algues pluricel·lulars roges i verdes es van estendre per tot arreu.
- 900 - 700 Ma: van sorgir els primers individus del regne dels fongs i el dels animals.
I... així va començar el desenvolupament de la biosfera.
Al final del proterozoic, els invertebrats macroscòpics (animals visibles) mostraven una varietat de formes apreciable.
En l'últim tram d'aquest eó, es van produïr les grans glaciacions i va tenir lloc la primera gran extinció d'éssers vius.
Està compresa per tres grans etapes:
- L'eó hadeà: Representa el que seria l'etapa embrionària de la Terra, des de la seva formació fa 4600 Ma que es van formar les roques més antigues que coneixem, fa uns 3800 Ma. Les roques més antigues constitueixen les restes que encara queden de l'escorça primitiva.
Se suposa que en començar aquesta etapa la Terra es trobava sotmesa a una intensa activitat volcànica i sota els efectes dels impactes d'un gran nombre de meteorits. A poc a poc es va anar refredant i es va formar una superfície sòlida: l'escorça terrestre primitiva.
Després a causa de l'impacte sobre la Terra d'un gran cos del sistema es va formar la Lluna. Cap al final d'aquest primer eó la Terra devia tenir una escorça sòlida formada per roques.
- L'eó arqueà (3800 -2500 Ma): Va ser el temps en que es van formar els primers oceans i van aparèixer les primeres formes de vida.
L'atmosfera primitiva, es creu que era composta d'hidrogen, amoníac, metà i altres gasos; era rica en oxigen i nitrogen i seria tòxica per a una majoria dels éssers vius actuals.
No se sap com van poder sobreviure a l'intens bombardeig de meteorits que va assolar la Terra.
Sabem que fa uns 3500 Ma alguns organismes que vivien en aigües càlides ja eren capaços de realitzar la fotosíntesi.
Els fòssils més antics que es coneixen daten d'entre 3500 i 3600 Ma. Són una mena de microfòssils d'organismes (bacteris molt simples que habitaven en els oceans primitius). Aquests, són molt escassos degut a que eren microscòpics, devien de tenir el cos tou i eren molt fràgils. Les roques van sofrir transformacions que van acabar destruint tot rastre d'organismes.
A mesura que es refredava la Terra, va aparèixer la primera litosfera continental. El trencament d'aquesta, i la formació de rifts continentals (grans esquerdes en els continents) marcaren l'inici de la tectònica de plaques. Així van sorgir els primers continents, amb una intensa activitat magmàtica i va començar a alliberar-se oxigen cap a l'atmosfera.
- Proterozoic (2500 - 544 Ma): La vida es va diversificar tan en els mars com en la terra ferma.
Com a conseqüència d'un cicle tectònic, es va formar la Pangea I. El clima era amb alternança de períodes freds i càlids.
Les primeres cèl·lules eucariotes van sorgir durant aquest període.
Després de la primera glaciació alguns organismes eren capaços de metabolitzar l'oxigen. Això va ser possible gràcies al fet que alguns bacteris van adquirir la capacitat d'absorbir la radiació solar i fer la fotosíntesi.
- 1400 Ma: Els organismes van adquirir la capacitat de reproduir-se sexualment.
- 1000 Ma: Les algues pluricel·lulars roges i verdes es van estendre per tot arreu.
- 900 - 700 Ma: van sorgir els primers individus del regne dels fongs i el dels animals.
I... així va començar el desenvolupament de la biosfera.
Al final del proterozoic, els invertebrats macroscòpics (animals visibles) mostraven una varietat de formes apreciable.
En l'últim tram d'aquest eó, es van produïr les grans glaciacions i va tenir lloc la primera gran extinció d'éssers vius.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)